EL COS HUMÀ
El nostre cos és un conjunt de més de quaranta mil milions de cèl·lules, organitzades en òrgans i teixits, que es nodreixen, capten estímuls i respostes del seu entorn i es reprodueixen, fent que el nostre cos funcione
ENS NODRIM
Per tal de poder créixer, fer les funcions vitals, moure’ns, pensar o riure, les cèl·lules del nostre cos necessiten matèria i energia. Però la nutrició produeix uns residus que s’han d’excretar.
Les cèl·lules que formen part de l’aparell digestiu, l’aparell circulatori, l’aparell respiratori i l’aparell excretor són les encarregades de fer arribar els nutrients i l’oxigen a totes les cèl·lules del cos, i eliminar-ne els residus i el diòxid de carboni que es produeixen.
Del plat a la cèl·lula.
El sistema digestiu està format per un llarg tub, el tub digestiu, que comença a la boca, on ingerim l’aliment, i acaba a l’anus, per on s’expulsa allò que no podem digerir. A través del recorregut, un seguit de transformacions separaran allò que ens interessa d’allò que serà rebutjat.L’aliment va des de la boca fins a l’anus passant pel tub digestiu. Les cèl·lules de l’aparell digestiu estan organitzades en diferents òrgans que tenen la funció d‘anar esmicolant tot allò que mengem gràcies a secrecions emeses com la saliva, el suc gàstric de l’estómac o la bilis, fins a transformar-ho en petites substàncies.
Al llarg dels intestins, aquestes petites substàncies i l’aigua, travessen les seves parets i són captades pels vasos sanguinis que els envolten. Tot allò que no ha estat absorbit continua el viatge a través de l’intestí prim i del gruixut i serà excretat en forma de femta.
A l’intestí gruixut és on habiten una gran quantitat de bacteris que creen algunes vitamines que també són absorbides pel nostre organisme.
De l’atmosfera a la cèl·lula.
Per a moltes de les activitats que es duen a terme al nostre cos necessitem de la presència d’oxigen. Aquest s’obté en la respiració i entra al nostre cos a través dels pulmons, els òrgans encarregats de difondre aquest element al torrent circulatori.
L’aire que respirem pel nas arriba als alvèols pulmonars a través de la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols.
Als alvèols, l’oxigen passa als capil·lars sanguinis i, un cop a la sang, viatja per tot el cos, fins que és captat per les cèl·lules dels diferents teixits, com ara les dels músculs, de la pell, del fetge, etcètera.
La importància de l’oxigen és que és imprescindible en moltes de les reaccions químiques que es duen a terme a l’interior del nostre cos.
La importància de respirar aire net
Quan respirem també ens entren microorganismes i partícules de pols. Al nas tenim unes cèl·lules que, quan detecten aquestes substàncies, envien un senyal al cervell que respon ordenant que s’inspiri i s’expiri aire de forma brusca: és un esternut.
Però, si tot i així, no podem expulsar els cossos estranys i aquests ens arriben als bronquis, són detectats per unes cèl·lules productores de mucositat que secreten el moc bronquial i les cèl·lules ciliades són les encarregades d’expulsar-lo.
Què passa quan tenim els nutrients i l’oxigen a les cèl·lules del cos?
Els nutrients són les peces mitjançant les quals les nostres cèl·lules creen nous components necessaris per viure. Amb aquests elements es podran crear eines per obtenir energia. En aquest procés, a més, necessitarem l’energia que podem tenir dels processos on cal la presència d’oxigen.Quan les cèl·lules necessiten energia l’obtenen de combinar els nutrients i l’oxigen que els han arribat a través del sistema circulatori. Però no tots els nutrients són utilitzats per obtenir energia, alguns es tornen a organitzar, peça per peça, però de manera diferent, segons el que necessiti cada cèl·lula. Aquests nous compostos esdevindran múscul, glòbuls vermells, dents, ungles, etcètera.
Els nutrients sovint funcionen com peces d’un joc que es poden muntar i desmuntar en multitud de formes formant compostos amb diferents funcions.
Som el que mengem
Els nutrients sovint funcionen com peces d’un joc que es poden muntar i desmuntar en multitud de formes formant compostos amb diferents funcions.
Som el que mengem
Les cèl·lules necessiten una determinada quantitat de greixos, de sucres i de proteïnes que habitualment es poden obtenir de la dieta. Donat que els aliments estan formats per cèl·lules, depenent de la dieta que triem aquests components es trobaran en diferents proporcions.
Per ajudar-nos a saber què cal menjar per donar al nostre cos allò que necessita, s’elabora la piràmide dels aliments que ens indica les racions de cada tipus de substància que hem d’ingerir.
De les cèl·lules a l’exterior: el viatge dels residus cel·lulars.
Tot allò que no ens interessa ha de ser expulsat del nostre cos. L’aliment que hem ingerit sofreix un seguit de transformacions que donaran lloc a la descomposició en nutrients que ens quedarem, mentre que la resta serà expulsada al final del tub digestiu, l’anus.
Els residus de les cèl·lules són recollits per la sang que, quan arriba als ronyons, serà filtrada de manera que aquelles substàncies que són útils pel cos tornaran a la sang per anar cap a la resta del cos.
Allò que no ens interessa, constitueixen l’orina que, a través d’un conducte anomenat urèter, serà enviada cap a la bufeta urinària, on, en arribar a un determinat volum, es desencadenarà el reflex de micció sortint l’orina a l’exterior a través de la uretra.
El CO2 és expulsat del cos gràcies a l’aparell respiratori. Des de les cèl·lules passa a la sang, des d’on fa el camí contrari al que ha fet anteriorment l’oxigen.
Per què és tan important beure aigua?
L’aigua és el component majoritari del nostre cos i en perdem aproximadament dos litres d’aigua al dia amb l’orina, la femta, quan respirem i quan suem.
Si es perd molta aigua, el volum de la sang minva i augmenta la concentració de sals minerals d’una manera perillosa; per evitar-ho, el nostre cos té reserves d’aigua a l’estómac, als intestins i als músculs, però les reserves són limitades i cal recuperar diàriament l’aigua que perdem.
